Hem "descobert" el camí

(*)

Quantes vegades no haviem pujat a Montserrat pel camí de les bateries? El mateix camí, els mateixos miradors, les mateixes roques... sempre però pujavem sense saber, sense descobrir el Casalot o la Font Seca mig amagats entre figueres i bardisses, sense distingir les barrinades, sense apreciar l'enginyeria popular de graons i murs de pedra seca, sense saber de les llegendes de la Roca dels Polls o de Fra Garí... Des d'avui el camí de Montserrat ja no ens semblarà el mateix.

(*) Foto de Maria J. Muñoz

Fototrack Març i Abril: Una porta al centre de la terra

(*)

Un porta al centre de la terra

La Instantània

¿Sabies que a meitat del S XIX i per ordre del colpista general Pavia es va construir una enigmàtica torre de pedra en una privilegiada zona del municipi del Bruc? ¿Tens idea del perquè? i ¿Perquè era la numero 7?

¿Sabies que una de les mes grans baumes del nostre pais es al Bruc? ¿Vols venir a explorar-la i descobrir una de les portes al centre de la terra?

Vine, camina, descobreix i fotografía aquest paisatge a la vegada tan desconegut i tan proper. No dubtis en consultar les idees rectores del Fototrack o be en enviar-nos un email si tens qualsevol qüestió per resoldre. ¡Vinga, anima't!. T'esperem al laboratori de Flickr amb totes les imatges que trobis a la ruta. 

Tens tots el mesos de Març i Abril per gaudir del track i enviar-nos les teves imatges per correu a: upload.Fototra.3tbf14mr59@u.box.com

Però, si vols fer el track acompanyat, ObjectivaMent proposa una sortida guiada per al mati del dia 21 de Març. Ens trobarem a les 9h a l'aparcament de Sant Pau de la Guardia, al final de la urbanització Montserrat Park, situada al municipi del Bruc. Anant per l'A-2 en direcció a Igualada, un cop passat el poble del Bruc i just abans d'arribar a l'hotel del mateix nom, surt el desviament a Can Massana i Montserrat (B-111) i al poc d'entrar, a l'esquerra, hi ha l'accés de l'antiga carretera del coll del Bruc (N-IIa). Cal seguir-la fins molt poc abans del km. 572, on a la dreta trobem l'accés a la urbanització Montserrat Park. Seguint els indicadors de Sant Pau de la Guardia trobareu l'aparcament.

El Track

La ruta "Una porta al centre de la terra" es un recorregut agradable de caminar excepte un parell de llocs perdedors en els que haurem d'estar prou atents al track i alguna petita rampa en la darrera part del recorregut, res especialment complicat. Sense imaginar la seva proximitat, passejarem per un esplèndid paisatge que ens durà des de les restes d'una torre militar fins a una meravella de la natura propera.

Es un recorregut circular. El punt d'inici i final es Sant Pau de la Guardia al municipi del Bruc, conjunt arquitectònic situat al final de la urbanització Montserrat Park.

Sortint de l'aparcament en direcció a Can Massana per el camí de l'esquerra ben aviat trobarem el cementiri de Sant Pau. Seguint camí i sense cap indicació, la pista s'enfila poc a poc per terreny de còdols i vegetació baixa típicament montserratina. A uns dos kilòmetres de Sant Pau i sobre un turo a ma dreta trobarem les restes de la misteriosa torre 7 del Bruc. La torre anomenada del telègraf,  concretament la setena torre de la línia de telègraf òptic militar construïda entre Barcelona i Lleida per ordres del colpista general Pavia. Tornant enrere per el mateix camí deixarem a ma dreta el trencall que porta a Sant Pau i seguirem baixant cap a l'inici de la urbanització per el track marcat  a la ruta. Passarem pel mig i els vorals de camps de cereal, dreceres de petites torrenteres i camins mes oberts fins arribar a la carretera N-IIa per on hem arribat a Sant Pau. Creuarem la carretera i seguirem per el camí de la dreta. En el primer trencall seguirem el cami de l'esquerra fins arribar al bosc d'en Sola on tindrem una vista espectacular de Montserrat. Tornarem uns metres enrrere i agafarem el trencall de l'esquerra que ens deixarà en pocs minuts e l'inici d'una baixant que trencant les corbes de nivell ens descendirà sobtadament fins la balma de Can Sola, sens dubte una de les portes del centre de la terra. Desfarem els nostres passos tot seguint les indicacions del track per tornar finalment a l'aparcament de Sant Pau.

Durada: 3-4 hores

Distancia i Desnivell: 8,5Km, 350mts acumulats

Dificultat: moderada

Fotografiabilitat: Molt Alta. Paisatges. Torres Militars. Balma.

Millor Track per GPS: Descarrega'l aquí
Mapa del Track: Descarrega'l aquí

Que no se't passi per alt

Esglesia de Sant Pau de la Guardia, Situada al nucli de Sant Pau de la Guàrdia i adossada al conjunt de Ca n'Elias, fou construida l'any 1740 sobre les restes de la capella de Sant Abundi, documentada al segle XII. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada.

Torre del Telegraf, Fixa't-hi

Balma de Can Sola, Grandiosa balma de 120 metres de llargada, 34 metres de fondària i 15 metres d'alt, oberta al peu d'un cingle enclotat a un torrent, que en aquest punt esdevé força feréstec. Està recorreguda pel rierol que l'ha generada. Una vegetació exuberant d'arbres i lianes situada a l'exterior, dissimula, fins a cert punt, la gran boca allargassada de la balma, tot conferint-li un aspecte ombrívol i humit, augmentat per la presència del riuet que hi circula. Del fons de la balma brolla aigua d'un petit forat, havent-se originat una concreció de pedra tosca al seu voltant.

El Truc del Track

Seguint amb els enigmes... ¿Saps quin es l'escenari de la fotografia mes cara de tota la història? "El fantasma" de Peter Lik fou adquirida per un col·leccionista per 5,4 M EUR a finals de l'any 2014, i representa un feix de llum trencant la foscor d'una caverna subterrània a Arizona, EEUU. Potser una caverna que, com la protagonista del nostre fototrack, també porta al centre de la terra, ¿qui ho sap?

Peter Lik, fotògraf australià es considerat actualment un dels fotògrafs paisatgistes vius mes importants de la nostra època. Des de l'inici del seu treball fa mes de 30 anys, segueix cercant la perfecció en l'enquadrament, la perfecció en la llum i els colors del nostre planeta, sempre sota un plantejament de respecte per la natura evident. L' obra de Peter Lik es especialment diferencial en l'aprofitament del color.

I per acabar un truc, o potser mes aviat un consell, especialment important en aquest fototrack,  "No sempre facis cas del fotòmetre de la teva càmera". Les càmeres digitals actuals incorporen fotòmetres que mesuren la llum basant-se en tonalitats mitjanes de la imatge i sense tenir en compte els extrems. A la balma de Can Sola hi trobareu extrems de llum molt evidents com els que Lik fotografia a "El fantasma". Haureu de tenir-ho en compte per no sobre o sub-exposar les vostres imatges. Aquí teniu alguns consells professionals interessants al respecte, fixeu-vos especialment en el consell numero 4

(*) CC, https://www.flickr.com/photos/jclibori/16559213678/

Fototrack Febrer, qui s'apunta?

Dissabte 28 de febrer, a les 16:30h  ens trobarem a la benzinera del Bruc (situada a l'autovia NII Km 567 direcció Barcelona) per seguir la ruta del  "Bruc abandonat". Els que vingueu direcció Igualada, heu de sortir de l'autovia a Castellolí (sortida 563) i tornar-vos-hi a incorporar en direcció Barcelona.
Us esperem!!!

Imatges del fototrack gener

Fototrack Febrer: El Bruc abandonat

(*)

Ruta del Bruc abandonat

La Instantània

1893, la febre d'or s'acaba dramàticament al Montserratí, les exportacions de vins a França s'aturen, moren les vinyes a mans d'un nou assassí provinent de l'altra banda del mon, la fil·loxera, i mes d'un terç de la població del Bruc abandona terres i masos tan precipitadament com van ser ocupats, ara però, arruïnat de la nit al dia.

La fil·loxera marca un abans i un després al municipi. Mai el paisatge ha tornat a ser igual des d'aleshores, les vinyes mortes han estat ocupades majoritariament per pinedes desordenades, els masos resten encara avui abandonats com a testimoni d'una altre vida, i el volum de la població mai ha tornat a recuperar-se d'aquell sotrac.

Vine, camina, descobreix i fotografia aquest paisatge a la vegada tan desconegut i tan proper de la nostra història recent. No dubtis en consultar les idees rectores del Fototrack o be en enviar-nos un email si tens qualsevol qüestió per resoldre. ¡Vinga, anima't!. T'esperem al laboratori de Flickr amb totes les imatges que trobis a la ruta. 

Tens tot el mes de Febrer per gaudir del track i enviar-nos les teves imatges per correu a: upload.Fototra.gmcmzm1gun@u.box.com

Però, si vols fer el track acompanyat, objectivaMent proposa una sortida guiada per la història i el paisatge del Bruc abandonat, per al dia 28 de Febrer. Ens trobarem a les 16h30' a la benzinera del Bruc, situada a l'autovia NII Km 567 direcció Barcelona. 

El Track

La ruta del Bruc abandonat es un recorregut fàcil i agradable de caminar excepte alguna petita rampa en la darrera part del recorregut, res especialment complicat. Sense imaginar la seva proximitat, passejarem per una història perduda enmig d’un esplèndid paisatge vorejat per una banda pel massís de Montserrat i per l'altre per la vall de la riera de Pierola.

Es un recorregut circular. El punt d'inici i final es la benzinera del Bruc situada a la Autovia Nacional II Km 567, direcció Barcelona, on hi ha una zona prou amplia per deixar els vehicles aparcats i lloc per fer un bon àpat abans o després de la ruta.

Sortint de la benzinera a peu en direcció Igualada, ben aviat trobem la pista que pràcticament no deixarem en tot el recorregut. Sense cap indicació, la pista voreja primer un rierol i s'endinsa després en bosc de pi. Escassament a 1Km  de la benzinera, invisible des d'allí, descobrim a la nostra ma dreta el que en queda de l'absis de l'ermita romànica de Sant Miquel de Vilaclara, aprofitem per pujar el turó i perdre'ns per aquell indret. Edificacions impensables, masos adossats (Can Guixà), i fins i tot un "cup" just al centre de l'absis, son el testimoni perdut de mes d'un segle d'abandonament. Tornem a la pista i la seguim per endinsar-nos en un bosc de pi profund que de ben segur ara ocupa el terreny que era abans de les vinyes. A uns 800 metres del conjunt trobem un trencall que hem de seguir a l'esquerra per iniciar un tram recte d'uns 800 metres mes i que ens descobreix sobtadament les formes del massís de Montserrat al nostre front. Seguim la pista travessant el torrent de les roques blanques i la riera de Pierola. Comencen a partir d'aquí algunes rampes que ens prendrem amb calma. Un cop dalt del turó i seguint el camí de l'esquerra en el següent trencall, trobarem a la nostra dreta un petit caminet que ens dura a Can Mata, masia també abandonada en un indret de visió privilegiada entre Montserrat i la vall de Pierola. Tornant a la ruta, aquesta segueix passant per sota el pont de l'autovia i tornant ara des de la direcció de Barcelona a la benzinera.

Durada: 2-3 hores

Distancia i Desnivell: 6,3Km, 250mts acumulats

Dificultat: fàcil

Fotografiabilitat: Molt Alta. Paisatges. Masos abandonats.Detalls d'arquitectura romànica. Muntanya

Millor Track per GPS: Descarrega'l aquí
Mapa del Track: Descarrega'l aquí

Altres enllaços d'interès: Arriba la fil·loxera

Que no se't passi per alt

Sant Miquel de Vilaclara i el Mas Guixà, El 1077 el vescomte Udalard, senyor del castell de la Guàrdia, reconeix com a propi del monestir de Sant Cugat i l’alou de Vilaclara ; fet que va confirmar l’any 1155 el vescomte Berenguer. Manté la seva funció de capella fins l’any 1727, perdent definitivament la seva funció religiosa l’any 1757. Anys mes tard es evident que serveix com a infraestructura per a la punyent industria del vi de la zona. Fixa't-hi

Torrent de roques blanques i riera de Pierola, Penyasegats trencats en el que es un dels primers trams de la riera de Pierola.

Can Mata, Masia abandonada 

El Truc del Track

Tot i que si hem trobat algunes imatges del que era el Bruc a finals del XIX, no hem trobat un testimoni gràfic clar i concret d'aquella mes que probable bogeria migratòria que degué produir-se en aquells anys. Imaginem un escenari dur, empobrit, polsenc... potser tant com el que una de les millors foto-periodistes de la història de la fotografia va documentar durant la gran depressió dels Estats Units. Tot just uns anys després de l'abandonament del Bruc, Dorothea Lange, publicava una de les millors series de fotografia documental del segle XX. Contractada per l'administració durant els anys '30, Lange viatjà durant mesos pel sud de Califòrnia, Nou Mèxic i Arizona, documentat aquella greu crisi econòmica. especialment dura per als menys afavorits que, sense poder fer-hi mes, es veien abocats a una migració permanent en recerca de noves oportunitats. Diuen que les fotografies de Lange son especialment emotives, que va aconseguir imatges buscadament humanes, apropant-s'hi amb respecte, mostrant les seves pròpies carències i aconseguint un punt d'heroisme en els fotografiats amb l'esperança de poder ajudar-los. Una de les imatges de Lange mes conegudes d'aquests anys i que diuen es va convertir en la Madonna Moderna es la titulada "Mare Migrant". ¿Quantes "mares migrants" hi deurien haver al Bruc a finals del XIX? ¿us ho imagineu?

I per acabar un truc. Una manera senzilla de millorar les teves composicions és evitant  col·locar sempre el principal punt focal de la teva escena,  normalment l'horitzó en fotografia de paisatge, just en el centre de la imatge . Per a la majoria dels paisatges, una barreja de dues parts de la terra i una part del cel és ideal. Col·locar però l'horitzó a un terç de l'alçada també funciona, d'aquesta forma també donaràs espai a les imatges per respirar  i et permetrà aprofitar les belles formacions i colors dels núvols al cel.

(*) CC, https://www.flickr.com/photos/jclibori/16170953499/

Fototrack Gener: La ruta de les ermites romàniques de Marganell

(*)

La Instantània

Benvingut al primer track de l'any i de l'Associació Fotogràfica de Collbató, ObjectivaMent. Ens fa molta il·lusió a tots començar aquesta nova aventura amb vosaltres. Esperem que ens faci gaudir també en companyia de la natura, del fred i la fotografia. No dubtis en consultar les idees rectores del Fototrack o be en enviar-nos un email si tens qualsevol qüestió per resoldre. ¡Prepara't, comencem!. T'esperem al laboratori de Flickr amb totes les imatges que trobis a la ruta.

El Track

La ruta de les ermites romàniques de Marganell es un recorregut fàcil i agradable de caminar, molt planer, on passejarem per la història del romànic català enmig d’un esplèndid paisatge amb un sempre present massís de Montserrat al fons. Es un recorregut que es pot fer amb nens petits sense problemes.

Es un recorregut circular i per tant es indiferent per on decidim començar-lo, irremediablement tornarem a l'inici si no es que ens hem quedat embadalits en algun paisatge, o ens hi hem perdut (cosa poc probable amb les indicacions d'aquest bloc). Els experts però ens aconsellen sortir des de la zona de "la Fassina", masia que es troba just en la cruïlla entre la carretera de Marganell (BV-1123) i la de Sant Cristòfol de Castellbell (BV-1122) i on hi ha una zona per deixar els vehicles aparcats.  

Sortint de “ la Fassina" caminem uns metres per la carretera de Sant Cristòfol fins el primer revolt on, a ma dreta, neix un camí amb un rètol que indica la proximitat de l’ermita de Sant Jaume. El prenem i seguim les marques blanques i vermelles del sender GR-4 fins arribar a un pou d’aigua. Uns metres més endavant, prenem un trencall que a mà esquerra puja entre els arbres fins l’ermita de Sant Jaume de Marganell del segle XII on arribem uns minuts mes tard. Tot seguit, passem per el Pla de Mas Roig on hi podrem fotografiar extensos camps de cereals amb un imponent massís de Montserrat al fons. Després de travessar el torrent de Cal Cileta el recorregut es converteix en carrer asfaltat, que seguim fins que el talla la carretera. Uns pocs metres a l’esquerra trobem l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell, segle XI, ermita ben conservada en el seu interior. Tornem al camí que travessava els camps del Pla de Mas Roig però aquest cop prenem el camí que ens porta cap a Sant Esteve. Un cop arribem al final del Pla ens endinsem en una zona boscosa i travessem el torrent de Carner de nou . Deixem el mas del Carner a l’esquerra i baixem pel camí paral·lel al torrent fins a una cruïlla, on prenem a l’esquerra. Davant nostre es va perfilant el campanar de l’ermita de Sant Esteve de Marganell, segle XIII on hi arribem poc després. Per tornar a l'inici del recorregut només caldrà baixar per el camí asfaltat fins la carretera, creuarem la riera i arribarem a "la Fassina".

Durada: 2 hores

Distancia i Desnivell: 6Km, 100mts acumulats

Dificultat: fàcil, ideal per fer amb nens

Fotografiabilitat: Molt Alta. Paisatges. Detalls d'arquitectura romànica. Muntanya

Millor Track per GPS: Descarrega'l aquí

Millor descripció: Descarrega-la aquí

Altres enllaços d'interes: Portals de Montserrat

Que no se't passi per alt

Masía de "La Fassina", Masía porxada del segle XVII que fou explotada com a taller de perfums fins a finals del segle XX, quan una riuada es va emportar una part de l'edifici i la maquinària.

Ermita de Sant Jaume dita de Marganell, tot i pertànyer al municipi de Castellbell i el Vilar. Edificada a la primera meitat del segle XII. Consta d'una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semi-circular on s'obre una finestra doble esqueixada. A la façana principal hi trobem un campanar de paret. Fixa-t'hi

Pla de Mas Roig, No te'l pots perdre, fotografies de paisatge rural amb Montserrat al fons. Fixa-t'hi

Ermita de Sant Cristòfol de Castellbell, De finals del segle XI o principis del XII, d'una sola nau amb absis semi-circular fortament decorat per l'exterior. Fixa-t'hi

Ermita de Sant Esteve de Marganell, es considera del segle XI. D'una sola nau i absis semi-circular, no te sostre i nomes conversa les façanes. Durant la guerra civil l'ermita fou profanada, destruïda i cremada. Fixa-t'hi.

El Truc del Track

Mes que compartir un truc, una tècnica o un consell, en aquest primer Fototrack d'ObjectivaMent ens agradaría molt convidar-vos a fer una reflexió fonamental sobre la fotografia que a nosaltres ens sembla, com a mínim, "fundacional".

Ansel Easton Adams (1902-1984) músic, conservacionista, activista, però, per sobre de tot fotògraf, ha estat considerat com un dels autors més importants de la fotografia de paisatge del segle XX. Adams, activista en defensa de la conservació de la natura i el medi ambient, participà en multitud de reunions, redactà cartes, articles en diaris i revistes en suport de la causa. Però, principalment, el reconeixement l'aconseguí a través de les seves fotografies, imatges, moltes d'elles, que finalment han acabat essent obres mestres de la fotografia de paisatge. 

En una de les seves frases mes conegudes en relació a la fotografia, Adams deia que, 

"No hi ha regles per a fer bones fotografies, només hi ha bones fotografies"

Tot i que a ningú de nosaltres no se'ns escapa que la fotografia es en bona part  tècnica i coneixement, Adams ens recorda aquí que les regles estan per trencar-les, i que la fotografia també te, a parts iguals, intuïció i sentiment. No t'oblidis de la tècnica, però, per sobre de tot, gaudeix. Bona sort i bones fotos!

(*) CC, https://www.flickr.com/photos/lordferguson/3842540569/in/photostream/