dimarts, 25 d’octubre de 2016

Fototracks 2016 (3): Castells de reconquesta

(*)

La Instantània

Benvinguts al tercer Fototrack del cicle "Montserratí frontera" de l'Associació Fotogràfica de Collbató. Amb aquesta nova proposta acabem per aquest any l'aventura que hem viscut amb tots vosaltres trepitjant i fotografiant l'empremta andalusina al nostre territori.

Després de les aventures anteriors i situats a l'any 870, amb la frontera encara consolidada al tram Montserratí del Llobregat i un poblament dispers en el centre de la Catalunya vella,  francs i sarraïns continuen amb accions hostils concretes, ràtzies i contraatacs preferentment durant les temporades d'estiu i amb l'objectiu clar de Barcelona per una banda i Lleida per l'altra. Enmig de tot això el pas del Cairat, que tant per uns com per els altres, s'imagina vital, i dominar-lo, encara que només sigui visualment, importantíssim.

En aquell moment els reis francs a Barcelona nomenen Guifré I de Barcelona, dit el Pilós, comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya. Dotzè i darrer compte de Barcelona nomenat a dit, inicía la seva pròpia dinastia i amb ella unifica tots els comtats Catalans per primer cop. Al llarg dels segles i seguint les antigues cròniques medievals dels reis d'Aragó, se n'ha glorificat el seu record considerant-lo com el fundador del nostre país.

La recuperació del territori en mans sarraïnes que iniciarà Guifré a partir d'aquell moment, combinarà gestes militars amb repoblació, tot consolidant esglésies i monestirs al voltant dels que fixarà la població. Aquestes esglésies en moltes ocasions es construiràn al voltant d'antics castells, petites fortificacions de frontera, torres de guaita, etc... com, en el nostre entorn, les de Sant Pere Sacama o Sant Salvador de les Espases

Possiblement al final de la seva vida Guifré va aconseguir recuperar el territori Montserratí en el seu conjunt, tot i morir en una ràtzia sarraïna el 897 liderada per el governador de Lleida Ibn Muhamad, el Llop. Encara avui no sabem del cert on, les cròniques sarraïnes parlen del castell d'Aurà, prop de Barcelona, de ben segur un mes dels castells de reconquesta que  resten avui perduts i oblidats.

¿Vols venir a descobrir les traces d'aquests castells i d'aquests vells camins de frontera al nostre territori?

Vine, camina, descobreix i fotografia aquest paisatge a la vegada tan desconegut i tan proper. No dubtis  en enviar-nos un email si tens qualsevol qüestió per resoldre. ¡Vinga, anima't!. T'esperem al laboratori de Flickr amb totes les imatges que trobis a la ruta. 

Tens tot l'any per gaudir del track i enviar-nos les teves imatges per correu a: Fototra.yta8z8s7t3sexzhf@u.box.com

Però, si vols fer el track acompanyat, ObjectivaMent proposa una ruta guiada per al mati del dia 19 de Novembre de 2016. Ens trobarem a les 9h a l'aparcament del restaurant Mas Mimó, a Vacarisses.


Pas i serra del Cairat, cami de Terrassa, porta de Barcelona


El Track

La ruta "Castells de Reconquesta" és un recorregut agradable i de caminar moderat, especialment l'ascenció al Puig Cendrós que representa el tram mes complicat amb uns 200 metres de desnivell positiu a considerar. Sense imaginar la seva proximitat, passejarem per un esplèndid paisatge que ens durà per un dels passos Lleida-Terrassa-Barcelona mes probables que francs i sarraïns feren servir en els seus moviments amunt i avall de la frontera montserratina.

Es un recorregut circular. El punt d'inici i final es el restaurant Mas Mimó a Vacarisses

Durada: 4-5 hores
Distancia i Desnivell: 10Km, 400mts acumulats
Dificultat: moderada
Fotografiabilitat: Molt Alta. Paisatges. Castells, antigues edificacions
Millor Track per GPS: Descarrega'l aquí
Per si vols saber-ne mes: Descarrega aquí un article interessant




Que no se't passi per alt

Puig CendrósFixa't-hi

Sant Salvador de les Espases, Documentada a partir el segle XIV, era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. Està declarada bé cultural d'interès nacional.

Masia Puigventos. Fixa't-hi

Sant Pere Sacama, és una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l'extrem nord-est del terme municipal d'Olesa de Montserrat, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental. Formava part del castell de Sacama (segles X - XII), del qual només queden, entre roques, trossos de paret de pedres col·locades en forma d'espiga (opus spicatum).

El Truc del Track

Una de les fotografies típiques que podràs provar en aquest Fototrack es la de muntanya amb força profunditat. Incloure diferents elements en diferents plans ens dona una sensació clara de profunditat. Des del cim del Puig Cendrós ho podreu practicar amb el mateix Puig Cendrós en primer plà, Sant Salvador en segon, el Tossal rodó darrere i un Montserrat impressionant al final. Si mes no, aquí teniu 10 consells interessants per a la fotografia de muntanya. http://clubdefotografia.net/10-consejos-para-fotografiar-montanas/











(*) CC, Foto Joan Carles Libori

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada