 |
| (*) |
La Instantània
Benvinguts al segón Fototrack de l'any 2016 i del cicle "Montserratí frontera" de l'Associació Fotogràfica de Collbató. Amb aquesta nova proposta continuem l'aventura amb tots vosaltres trepitjant i fotografiant l'empremta andalusina al nostre territori.
Després de l'aventura anterior i situats a l'any 801, amb la frontera ja consolidada al tram Montserratí del Llobregat i els francs instalats a Barcelona, aquests continuen la ofensiva contra els sarraïns buscant a partir d'aquell moment un nou salt, per la costa cap a Tarragona i Tortosa, i per l'interior cap a Lleida i Osca. Seràn divesos els intents de Lluis el pietos de conquerir aquestes ciutats, especialment Osca i Tortosa, en tres expedicions, la darrera el 809, que acabaràn en un complet fracàs.
En realitat caldràn mes de tres segles per superar els desastres viscuts en aquest anys, desastres que consolidaràn el nostre "Montserratí frontera" com a marca i que, fins i tot, afavoriràn l'expansió del domini sarraï cap a l'interior, cap al marge esquerre del Llobregat, aprofitant le revoltes internes en el bandol franc.
La mes important d'aquestes revoltes la lideren Aissó ("Ayzun", probablement sarraï de Barcelona, fill d'uns dels antics Wâli de la ciutat) i Guillemó (noble Got, fill del compte de Berà), que subleven durant el periode 826-827 diverses guarnicions comtals d'Osona amb l'ajut militar de Cordova, i engegen un aixecament contra el poder franc establert. Ambdos consideren aquest poder com a usurpador extranger davant del qual esgrimeixen els drets de sang de Guillemó, hereu del primer comte autòcton. Aquesta sagnant rebelió, tot i el seu fracàs, deixarà l'actual Catalunya central despoblada i permetrà als sarraïns moure's certament cap al marge esquerra del Llobregat.
Possiblement en aquell moment de la nostra història el pont del Cairat, a Esparreguera, fou peça fonamental per moure d'una banda a l'altra del riu, homes i material. La tipologia constructiva que encara avui podem verificar, les poques fonts documentals disponibles, la seva situació estratègica i la toponimia propera, consoliden la hipòtesi del seu origen i ens fan somiar en aquell "Montserratí frontera" vertebrat just en aquell punt per una infraestructura magnifica.
Després de l'aventura anterior i situats a l'any 801, amb la frontera ja consolidada al tram Montserratí del Llobregat i els francs instalats a Barcelona, aquests continuen la ofensiva contra els sarraïns buscant a partir d'aquell moment un nou salt, per la costa cap a Tarragona i Tortosa, i per l'interior cap a Lleida i Osca. Seràn divesos els intents de Lluis el pietos de conquerir aquestes ciutats, especialment Osca i Tortosa, en tres expedicions, la darrera el 809, que acabaràn en un complet fracàs.
En realitat caldràn mes de tres segles per superar els desastres viscuts en aquest anys, desastres que consolidaràn el nostre "Montserratí frontera" com a marca i que, fins i tot, afavoriràn l'expansió del domini sarraï cap a l'interior, cap al marge esquerre del Llobregat, aprofitant le revoltes internes en el bandol franc.
La mes important d'aquestes revoltes la lideren Aissó ("Ayzun", probablement sarraï de Barcelona, fill d'uns dels antics Wâli de la ciutat) i Guillemó (noble Got, fill del compte de Berà), que subleven durant el periode 826-827 diverses guarnicions comtals d'Osona amb l'ajut militar de Cordova, i engegen un aixecament contra el poder franc establert. Ambdos consideren aquest poder com a usurpador extranger davant del qual esgrimeixen els drets de sang de Guillemó, hereu del primer comte autòcton. Aquesta sagnant rebelió, tot i el seu fracàs, deixarà l'actual Catalunya central despoblada i permetrà als sarraïns moure's certament cap al marge esquerra del Llobregat.
Possiblement en aquell moment de la nostra història el pont del Cairat, a Esparreguera, fou peça fonamental per moure d'una banda a l'altra del riu, homes i material. La tipologia constructiva que encara avui podem verificar, les poques fonts documentals disponibles, la seva situació estratègica i la toponimia propera, consoliden la hipòtesi del seu origen i ens fan somiar en aquell "Montserratí frontera" vertebrat just en aquell punt per una infraestructura magnifica.
 |
| (**) Resclosa i pilar de la riba esquerra del pont desaparegut amb la riada de 1971 |
¿Vols venir a descobrir el que encara resta en peu del pont andalusi i fotografiar la seva història desconeguda?
Vine, camina, descobreix i fotografia aquest paisatge a la vegada tan desconegut i tan proper. No dubtis en enviar-nos un email si tens qualsevol qüestió per resoldre. ¡Vinga, anima't!. T'esperem al laboratori de Flickr amb totes les imatges que trobis a la ruta.
Tens tot l'any per gaudir del track i enviar-nos les teves imatges per correu a: upload.Fototra.p0zlyv56zr@u.box.com
Però, si vols fer el track acompanyat, ObjectivaMent proposa una ruta guiada per al mati del dia 2 d'Abril de 2016. Ens trobarem a les 9h a l'aparcament de l'aeri de Montserrat, a la carretera C55 en direcció Manresa.
En aquesta ocasió i previament a la ruta guiada, ObjectivaMent proposa tambe una conferencia titulada "L'empremta andalusina al tram montserrati del Llobregat" a carrec dels historiadors Angel Hernandez i Eleuteri Navarro, autors entre molts d'altres de l'article "Un puente andalusi sobre el rio Llobregat" i el llibre "Els ponts d'Esparreguera". La conferencia sera el dia 31 de Març a les 19h al Casal de Cultura de Collbató. La conferencia es oberta a tothom, no hi falteu!
Però, si vols fer el track acompanyat, ObjectivaMent proposa una ruta guiada per al mati del dia 2 d'Abril de 2016. Ens trobarem a les 9h a l'aparcament de l'aeri de Montserrat, a la carretera C55 en direcció Manresa.
En aquesta ocasió i previament a la ruta guiada, ObjectivaMent proposa tambe una conferencia titulada "L'empremta andalusina al tram montserrati del Llobregat" a carrec dels historiadors Angel Hernandez i Eleuteri Navarro, autors entre molts d'altres de l'article "Un puente andalusi sobre el rio Llobregat" i el llibre "Els ponts d'Esparreguera". La conferencia sera el dia 31 de Març a les 19h al Casal de Cultura de Collbató. La conferencia es oberta a tothom, no hi falteu!
El Track
La ruta "El pont andalusi del Cairat" és un recorregut agradable i de caminar fàcil. Sense imaginar la seva proximitat, passejarem per un esplèndid paisatge que ens durà des de les restes d'un pont d'origen andalusi, fins a un antiquissim alou proper, passant per diverses meravelles de la natura propera.
Es un recorregut circular. El punt d'inici i final es L'aeri de Montserrat.
Durada: 3-4 hores
Distancia i Desnivell: 8Km, 260mts acumulats
Dificultat: moderada
Fotografiabilitat: Molt Alta. Paisatges. Salts d'aigua, antigues edificacions
Millor Track per GPS: Descarrega'l aquí
Per si vols saber-ne mes: Descarrega aquí un article interessant
Per si vols saber-ne mes: Descarrega aquí un article interessant
Que no se't passi per alt
Camí de les salmorres, Idil·lic camí que voreja el Llobregat per la seva riva esquerra, un veritable paradís botanic i ornitològic. Informa-te'n
Pont andalusi del Cairat, Fixa't-hi
Can Tobella, Masia d'origen molt antic. Alguns autors fan derivar el seu nom de l'àrab "tûba" o totxo sense coure. Podria tractarse fins i tot del nucli que dona nom i origen al mateix topònim Cairat, derivació de l'àrab "qaryat" que vol dir "aldea o masada".
El Truc del Track
Una de les fotografies típiques que podràs provar en aquest Fototrack es el d'una caiguda d'aigua amb efecte "vel" de color blanc. Aqui la tècnica principal a tenir en compte te a veure amb la velocitat d'obturació. Prova-ho, busca la formula mes adecuada per aconseguir aquest efecte. Aqui tens alguns consells que busquen un efecte de moviment en l'aigua: http://www.dzoom.org.es/9-elementos-clave-para-fotografiar-agua-en-movimiento/
(*) CC, Foto Joan Carles Libori
(**) CC Francesc Blasi, Arxiu fotogràfic del centre excursionista de Catalunya, 1950
(**) CC Francesc Blasi, Arxiu fotogràfic del centre excursionista de Catalunya, 1950
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada