 |
| (*)
Ruta del Bruc abandonat
|
La Instantània
1893, la febre d'or s'acaba dramàticament al Montserratí, les exportacions de vins a França s'aturen, moren les vinyes a mans d'un nou assassí provinent de l'altra banda del mon, la fil·loxera, i mes d'un terç de la població del Bruc abandona terres i masos tan precipitadament com van ser ocupats, ara però, arruïnat de la nit al dia.
La fil·loxera marca un abans i un després al municipi. Mai el paisatge ha tornat a ser igual des d'aleshores, les vinyes mortes han estat ocupades majoritariament per pinedes desordenades, els masos resten encara avui abandonats com a testimoni d'una altre vida, i el volum de la població mai ha tornat a recuperar-se d'aquell sotrac.
Vine, camina, descobreix i fotografia aquest paisatge a la vegada tan desconegut i tan proper de la nostra història recent. No dubtis en consultar les idees rectores del Fototrack o be en enviar-nos un email si tens qualsevol qüestió per resoldre. ¡Vinga, anima't!. T'esperem al laboratori de Flickr amb totes les imatges que trobis a la ruta.
Tens tot el mes de Febrer per gaudir del track i enviar-nos les teves imatges per correu a: upload.Fototra.gmcmzm1gun@u.box.com
Però, si vols fer el track acompanyat, objectivaMent proposa una sortida guiada per la història i el paisatge del Bruc abandonat, per al dia 28 de Febrer. Ens trobarem a les 16h30' a la benzinera del Bruc, situada a l'autovia NII Km 567 direcció Barcelona.
Però, si vols fer el track acompanyat, objectivaMent proposa una sortida guiada per la història i el paisatge del Bruc abandonat, per al dia 28 de Febrer. Ens trobarem a les 16h30' a la benzinera del Bruc, situada a l'autovia NII Km 567 direcció Barcelona.
El Track
La ruta del Bruc abandonat es un recorregut fàcil i agradable de caminar excepte alguna petita rampa en la darrera part del recorregut, res especialment complicat. Sense imaginar la seva proximitat, passejarem per una història perduda enmig d’un esplèndid paisatge vorejat per una banda pel massís de Montserrat i per l'altre per la vall de la riera de Pierola.
Es un recorregut circular. El punt d'inici i final es la benzinera del Bruc situada a la Autovia Nacional II Km 567, direcció Barcelona, on hi ha una zona prou amplia per deixar els vehicles aparcats i lloc per fer un bon àpat abans o després de la ruta.
Sortint de la benzinera a peu en direcció Igualada, ben aviat trobem la pista que pràcticament no deixarem en tot el recorregut. Sense cap indicació, la pista voreja primer un rierol i s'endinsa després en bosc de pi. Escassament a 1Km de la benzinera, invisible des d'allí, descobrim a la nostra ma dreta el que en queda de l'absis de l'ermita romànica de Sant Miquel de Vilaclara, aprofitem per pujar el turó i perdre'ns per aquell indret. Edificacions impensables, masos adossats (Can Guixà), i fins i tot un "cup" just al centre de l'absis, son el testimoni perdut de mes d'un segle d'abandonament. Tornem a la pista i la seguim per endinsar-nos en un bosc de pi profund que de ben segur ara ocupa el terreny que era abans de les vinyes. A uns 800 metres del conjunt trobem un trencall que hem de seguir a l'esquerra per iniciar un tram recte d'uns 800 metres mes i que ens descobreix sobtadament les formes del massís de Montserrat al nostre front. Seguim la pista travessant el torrent de les roques blanques i la riera de Pierola. Comencen a partir d'aquí algunes rampes que ens prendrem amb calma. Un cop dalt del turó i seguint el camí de l'esquerra en el següent trencall, trobarem a la nostra dreta un petit caminet que ens dura a Can Mata, masia també abandonada en un indret de visió privilegiada entre Montserrat i la vall de Pierola. Tornant a la ruta, aquesta segueix passant per sota el pont de l'autovia i tornant ara des de la direcció de Barcelona a la benzinera.
Durada: 2-3 hores
Distancia i Desnivell: 6,3Km, 250mts acumulats
Dificultat: fàcil
Fotografiabilitat: Molt Alta. Paisatges. Masos abandonats.Detalls d'arquitectura romànica. Muntanya
Altres enllaços d'interès: Arriba la fil·loxera
Que no se't passi per alt
Sant Miquel de Vilaclara i el Mas Guixà, El 1077 el vescomte Udalard, senyor del castell de la Guàrdia, reconeix com a propi del monestir de Sant Cugat i l’alou de Vilaclara ; fet que va confirmar l’any 1155 el vescomte Berenguer. Manté la seva funció de capella fins l’any 1727, perdent definitivament la seva funció religiosa l’any 1757. Anys mes tard es evident que serveix com a infraestructura per a la punyent industria del vi de la zona. Fixa't-hi
Torrent de roques blanques i riera de Pierola, Penyasegats trencats en el que es un dels primers trams de la riera de Pierola.
Can Mata, Masia abandonada
El Truc del Track
Tot i que si hem trobat algunes imatges del que era el Bruc a finals del XIX, no hem trobat un testimoni gràfic clar i concret d'aquella mes que probable bogeria migratòria que degué produir-se en aquells anys. Imaginem un escenari dur, empobrit, polsenc... potser tant com el que una de les millors foto-periodistes de la història de la fotografia va documentar durant la gran depressió dels Estats Units. Tot just uns anys després de l'abandonament del Bruc, Dorothea Lange, publicava una de les millors series de fotografia documental del segle XX. Contractada per l'administració durant els anys '30, Lange viatjà durant mesos pel sud de Califòrnia, Nou Mèxic i Arizona, documentat aquella greu crisi econòmica. especialment dura per als menys afavorits que, sense poder fer-hi mes, es veien abocats a una migració permanent en recerca de noves oportunitats. Diuen que les fotografies de Lange son especialment emotives, que va aconseguir imatges buscadament humanes, apropant-s'hi amb respecte, mostrant les seves pròpies carències i aconseguint un punt d'heroisme en els fotografiats amb l'esperança de poder ajudar-los. Una de les imatges de Lange mes conegudes d'aquests anys i que diuen es va convertir en la Madonna Moderna es la titulada "Mare Migrant". ¿Quantes "mares migrants" hi deurien haver al Bruc a finals del XIX? ¿us ho imagineu?
I per acabar un truc. Una manera senzilla de millorar les teves composicions és evitant col·locar sempre el principal punt focal de la teva escena, normalment l'horitzó en fotografia de paisatge, just en el centre de la imatge . Per a la majoria dels paisatges, una barreja de dues parts de la terra i una part del cel és ideal. Col·locar però l'horitzó a un terç de l'alçada també funciona, d'aquesta forma també donaràs espai a les imatges per respirar i et permetrà aprofitar les belles formacions i colors dels núvols al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada